2/28/2011

Patrimoni cinematogràfic

Amb el pas dels anys anem descobrint i recuperant part important del nostre patrimoni gràfic. En aquest cas cal felicitar a PATRIMONI per la recuperació d'aquestes gravacions que ens donen llum i ens conviden a fer interpretacions històriques més fidels als fets històrics.
Us recomano que veieu aquesta interessant pel.lícula que mostra la Guerra Civil viscuda a Barcelona, però explicada des de França.



2/27/2011

La Catedral de Mallorca recupera el gran mural colorista de Gaudí i Jujol


Després de quatre mesos de treballs de restauració, la catedral recupera l'esplendor d'aquest mural format per gairebé 9.500 peces individuals de diferents grandàries i materials diversos
Després de quatre mesos de treballs de restauració, la catedral ha recuperat el color i l'esplendor del gran mural de cent metres quadrats d'extensió que va idear Antoni Gaudí i va executar Josep Maria Jujol. El mural, que es troba a la Capella Real darrere de l'altar major, va ser dissenyat i dirigit per l'arquitecte barceloní, qui va ser convidat el 1901 pel bisbe de Mallorca, Pere Joan Campis, a treballar a la catedral després de quedar sorprès a Barcelona per la seva obra.
En una entrevista amb l'Agència Efe, els responsables del taller de restauració Xicaranda, Alfredo Claret i Isabel de Rojas, han explicat el treball de restauració d'aquesta obra que Gaudí va fer a petició del prelat. Un dels elements que va introduir va ser aquest mural, una amalgama de ceràmiques, ferro forjat i baixos relleus plens de color, amb gairebé 9.500 peces individuals de diferents grandàries, segons han explicat els nou tècnics que han dedicat quatre mesos a renovar-ho, encara que el projecte, amb els seus estudis i preparació, ha suposat un any de treball.
Gràcies a aquesta actuació, ara es poden contemplar els centenars de colors, el pa d'or i els nombrosos motius florals de tot tipus que dormien sota la pols i la cera que s'hi havien acumulat durant gairebé un segle, així com 53 escuts de bisbes mallorquins.
Claret destaca que Gaudí no repeteix ni un sol element dels quals va plasmar en aquest mural que va ser executat pel seu col·laborador, el també arquitecte Josep Maria Jujol, que amb prou feines acabada la carrera el 1906 es va traslladar a Mallorca per fer aquest treball.
Gaudí, assenyala la directora del projecte de restauració, Isabel de Rojas, entenia que el temple és alguna cosa viva que canvia amb el pas dels anys, i ell mateix va introduir innovacions a partir d'un profund sentit religiós i un vast coneixement de la litúrgia. El mural està fet directament sobre la centenària paret de marès de la catedral, aprofitant fins i tot les seves imperfeccions amb la intenció de "fondre" el nou i el vell, entenent la catedral com un element viu de la naturalesa que evoluciona, comenta Claret.
Els restauradors assenyalen que la neteja dels milers de peces amb hisops xopats en aigua i alcohol ha suposat molta feina perquè ha hagut d'escometre's una a una. "És sorprenent" –afegeix de Rojas– "l'efectisme i la innovació d'aquesta obra, perquè Gaudí no es conforma amb una sola tonalitat de color. No vol un vermell, sinó molts, la qual cosa ha complicat el treball; i perquè no hi ha res d'improvisat: quan es veuen fulles que semblen a primera vista que estan trencades pel pas dels segles el que fa és imitar la naturalesa". "D'alguna manera, Gaudí experimenta en la catedral de Mallorca solucions decoratives que després va usar a la Sagrada Família", apunta Claret com a hipòtesi. De fet, a Palma va emprar un nou mètode per donar color als vitralls que faria servir al temple barceloní i que va consistir en superposar tres vidres de colors primaris: groc, blau i vermell.
La confecció d'aquest mural va començar l'any 1907, va concloure dos anys després i, com ha succeït recentment amb la intervenció de Miquel Barceló en la capella de Sant Pere, les reformes que va dur a terme al temple van generar una gran controvèrsia social. En el cas de Gaudí, afegeixen els tècnics, el bisbe Campins va ser un ferm defensor de l'arquitecte barceloní en contra de l'opinió d'alguns membres del capítol catedralici. La renovació que va dur a terme Gaudí va concloure poc després de la mort del prelat el 1915, que va ser enterrat darrere l'altar major al costat d'aquesta gran obra de l'artista català.

Publicat a Ara.cat el 27/2/2011

Recuperada la joya medieval de Sant Sebastià dels Gorgs


ALT PENEDÈS Sant Sebastià dels Gorgs superó un terremoto en el siglo XIV que causó importantes daños, guerras, exclaustraciones y abandono como consecuencia de la desamortización de los bienes eclesiásticos en 1821, apropiaciones indebidas y litigios. Se trata del monumento medieval más representativo del Alt Penedès, el monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs. Ayer el alcalde de Avinyonet del Penedès, Oriol de la Cruz; el presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, y el vicario general del Obispado de Sant Feliu de Llobregat, Jaume Berdoy, inauguraron la restauración del claustro y del acceso al campanario de este antiguo priorato cuyo origen se remonta al siglo XI. Parte del claustro de este Bien Cultural de Interés Nacional continúa dentro de una casa privada anexa. Las obras han costado 468.000 euros pero serán necesarias nuevas inversiones dada la gravedad de las grietas que presenta.

Publicado en La Vanguardia 27/2/2011

2/26/2011

El Macba rep l'arxiu del fotògraf Xavier Miserachs


Les filles del reconegut fotògraf Xavier Miserachs han cedit durant 25 anys renovables l'arxiu del seu pare al Macba. El museu conservarà, estudiarà i difondrà el seu llegat.

Arena i Mar Miserachs, hereves del fotògraf Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) han decit l'arxiu del seu pare al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) durant 25 anys renovables i sense cap tipus de transacció econòmica. L'arxiu Miserachs, que a partir d'ara s'integra en els fons de MACBA, consta de 60.000 imatges fotogràfiques en tires de negatius i unes 20.000 en diapositives i transparències, així com de 2.500 fulls de contactes, documentació administrativa i alguns quaderns de notes. Un patrimoni que recorre 44 anys d'activitat (entre 1954 i 1998) i que està estructurat en sèries que han donat lloc a alguns dels fotollibres més importants de la història de la fotografia espanyola, com Barcelona blanc i negre, Costa Brava Show i Los cachorros.

L'acord entre la família Miserachs i el Macba es va tancar el 3 de febrer passat, segons ha informat avui Bartomeu Marí, que ha aclarit que "no hi ha hagut cap tipus de transacció econòmica" i que "la titularitat de l'obra segueix sent de la família Miserachs, que en seguirà cobrant els drets d'explotació". En aquest sentit, el crític d'art i assessor del Macba, Jorge Ribalta, ha dit que aquest acord és "un contramodel", que va en el sentit contrari "al model corrupte del cas Centelles", en referència a l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles, els hereus del qual van vendre al ministeri de Cultura després d'una sèrie de distanciaments amb la Generalitat. "Es tracta d'un model sostenible, que no precisa d'un gran desemborsament per part de les administracions i que demostra que existeixen altres maneres d'incorporar arxius", ha afegit Ribalta, que ha destacat que el Macba "no només rep en dipòsit els negatius, sinó també tots els documents que permeten estudiar i entendre l'obra".

Xavier Miserachs (1937-1998) va ser, al costat del fotògraf Oriol Maspons, un dels màxims exponents de l'anomenada "nova avantguarda" de la fotografia espanyola. El mes de desembre passat, l'arxiu d'Oriol Maspons va passar també a formar part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

La responsable del Centre de Documentació i Estudis del Macba, Mela Dávila, ha aclarit que part de l'arxiu ja es pot consultar per internet i físicament, encara que "algunes imatges estan en procés de restauració i estaran a disposició de qui les sol·liciti en un termini de deu mesos". En virtut de l'acord signat avui, el MACBA es compromet a digitalitzar i divulgar progressivament les imatges que formen part de l'arxiu. També el MACBA té previst realitzar una exposició de l'obra de Xavier Miserachs el 2013 i estan negociant amb la família l'adquisició d'algunes fotografies positivades en l'època per integrar-les en la col·lecció d'art del museu.

Publicat a Ara.cat 21/2/2011

+info:

http://www.macba.cat
http://www.flickr.com/photos/arxiu-macba

Redescobreixen pintures medievals amb la restauració de la catedral de Tarragona

Les obres que s'estan fent a l'interior han permès recuperar la decoració d'algunes capelles
L'arquebisbat alerta de la urgència de rehabilitar el claustre

Les obres de restauració de l'interior de la catedral de Tarragona, que s'estan executant des del mes de juny passat, han permès recuperar una part de la decoració original d'època medieval que havia quedat amagada per intervencions modernes o el pas del temps. Els treballs de moment ja s'han acabat als trams de les naus més properes al creuer i ara mateix s'estan executant a les parts de les tres naus del temple més pròximes a l'entrada principal, i també a diverses de les seves capelles.

Una de les intervencions més importants que actualment s'estan fent corresponen a la capella dels Sastres, situada a tocar del claustre, i construïda originalment en el segle XIV seguint l'estil gòtic. L'espai, considerat una de les “joies” de la catedral tarragonina, es trobava molt degradat com a conseqüència de filtracions d'aigua i problemes d'humitat, i les obres per tal de recuperar el seu esplendor han permès redescobrir les policromies originals que cobrien aquest espai. “Tot i que s'intuïen, la restauració les ha fet aflorar. No es pensava que fos una decoració tan generalitzada”, va reconèixer Joan Figuerola, un dels dos arquitectes que dirigeixen les obres a la catedral.

La capella també s'ha sotmès a un intens procés de rehabilitació exterior. “S'ha desmuntat la coberta i s'han rehabilitat els pinacles, molt degradats”, va detallar Figuerola. A banda, s'han desmuntat els vitralls dels finestrals de la capella, que se sotmetran també a un procés de restauració.

La capella dels Sastres no és l'única on s'ha fet una feina important de recuperació de la decoració original, tant pictòrica com escultòrica. A algunes de les capelles situades a les naus principals del temple o als costats de la nau del creuer s'ha fet també una tasca important de restauració de l'aspecte original, amb la retirada d'elements que s'hi havien afegit al llarg dels segles, com falsos sostres, escales o armaris. La seva retirada ha permès ampliar les restes de pintures murals d'època medieval que se'n conserven, i que s'han sotmès a una restauració. És el cas de la capella de Santa Elisabet, construïda al segle XIII, i on s'han descobert “policromies corresponents a diferents etapes”.

On sí que ja es fan evidents els efectes de la restauració interior és als trams de les naus, d'on ja s'han retirat les bastides i en què la rehabilitació ha permès “retornar la llum” a l'espai, tal com va detallar Antonio Martínez, delegat diocesà del patrimoni artístic i documental de l'arquebisbat de Tarragona. En aquests punts, s'ha retirat el revestiment afegit a la pedra en època moderna, i s'ha restaurat la decoració escultòrica, que es fa patent als capitells de les columnes i a les claus de les voltes.


Publicat a avui.cat el 26/2/2011

La Masia de Miró serà museu

La creació d'un museu dedicat a Joan Miró a la masia que va immortalitzar a una de les seves obres més cèlebres suposarà les culminació del centenari de l'arribada de l'artista a aquesta localitat.

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp està ultimant les negociacions amb la família de Joan Miró per tal de rehabilitar i museïtzar la masia on l’artista va passar llargues temporades al llarg de 65 anys. Advocats representants del consistori i de la Successió Miró estan tancant els detalls d’un acord que permetrà crear al municipi un museu actiu, obert al públic i que albergarà obra original del pintor, segons informa l'Ajuntament de Mont-roig del Camp.

L’Ajuntament és conscient que aquesta és una gran oportunitat de futur per difondre la figura i l’obra de Joan Miró des d’un municipi eminentment turístic, enclavat en plena Costa Daurada. La concreció d’una figura jurídica que gestioni el museu, i l’impuls d’un Pla Director que estableixi la rehabilitació del mas i la seva dinamització museística, acabaran de tancar el cercle mironià Barcelona-Mallorca-Mont-roig del Camp.

Les negociacions es troben força avançades i ja es treballa en el Pla Director que estableixi la rehabilitació turística i la seva dinaminatzció museística, que determinarà el tipus de museu que el públic hi podrà trobar. En aquest sentit, s’ha creat un Consell consultiu, format per experts, la família i la Fundació Miró de Barcelona, que haurà de determinar les possibilitats de la futura casa-museu. El que ja és segur és que s’hi podrà trobar obra pictòrica original de l’artista, un fet sense precedents a Mont-roig del Camp, així com altres atractius que giraran entorn a l’esperit original del Mas i que tant inspiraven Miró, com els conreus que es troben al voltant de la casa i la figura dels masovers.


Degut al gran interès cultural, artístic i turístic que aquest acord suposen, i que va més enllà dels marges del municipi de Mont-roig del Camp, l’alcalde, Fran Morancho ha anat aplegant complicitats de la resta d’administracions. Aquestes, en tot moment, li han mostrat el seu suport a l’hora de tirar endavant el projecte. Entre els contactes que ha fet s’hi troben el conseller de Cultura o el president de la Diputació de Tarragona, entre d’altres. A l’hora de comprometre finançament que faci front a les obres de rehabilitació, l’Ajuntament ja treballa per a què el govern central destini l’1% cultural al projecte.

Igualment, l’Ajuntament vol que aquest acord, que suposa el primer pas per fer realitat el futur museu, sigui la culminació de les celebracions del Centenari Miró, que es durà a terme en els pròxims mesos al municipi. Enguany es compleixen 100 anys des que l’artista arribés per primera vegada a Mont-roig. Va ser en aquesta població on Miró va concebre algunes de les seves obres més conegudes com La masia.

En motiu d’aquest Centenari, una Comissió, encapçalada per l’alcalde i formada per diverses persones del municipi del món de la cultura i que estimen la figura del pintor, ha programat diversos actes de celebració, un calendari d’activitats que es presentarà en dues setmanes. Aquestes activitats s’iniciaran el pròxim mes d’abril i es concentraran durant els mesos d’estiu, època en què el municipi rep més visitants. Els plats forts de la celebració seran una festa popular de benvinguda a l’inici, una exposició d’escultures originals de Miró en el gruix del centenari, i un espectacle fet a mida per la companyia Comediants com a fi de festa.


Publicat a ara.cat 25/2/2011

2/22/2011

Colom va sortir de Pals, no de Palos


La vila de Pals va tenir un port el segle XV, segons ha pogut certificar una investigadora del Cercle Català d'Història. Es tracta d'un indici essencial que reforça la teoria d'aquells que defensen que Cristòfor Colom era català i que la seva expedició cap a les Amèriques no va sortir de Palos, sinó de Pals.

"Des de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya donem suport totalment i defensem el fet que el primer viatge de Colom, el de la descoberta, va sortir de Pals d'Empordà. I que això de Palos de Moguer és, senzillament, una mentida". Aquesta teoria, que es pot llegir a la web de la Fundació, es veu avui reforçada per la certificació que ha fet una investigadora del Cercle Català d'Història i que confirma que la vila de Pals va tenir un port el segle XV.

El 3 d'agost del 1492, Cristòfor Colom va iniciar el seu primer viatge cap al Nou Món. Fins ara, la hipòtesi que Cristòfor Colom sortís de la vila de Pals ha estat rebatuda perquè no hi havia constància que la població tingués port en aquella època. Però ara, un albarà custodiat a l'arxiu de la Corona d'Aragó demostra que, efectivament, el port ja existia el segle XV.

És, per tant, un indici essencial per a tots aquells que defensen que Colom era català i que la seva expedició no va sortir de Palos: "Que Cristòfor Colom va sortir de Pals segueix sent una teoria, però aquesta descoberta és un pas més que posa llum a un episodi de la història que per a molts encara té ombres per aclarir" assegura Narcís Subirana, un historiador local que subratlla la importància d'aquesta nova troballa.

La investigadora Eva Sans ha explicat que "algunes famílies" d'aquest municipi del Baix Empordà "afirmaven que tenien documents en llatí que demostraven que els seus avantpassats havien salpat amb Colom, uns papers que també s'han perdut". Tot i que "la descoberta no confirma que les caravel·les de Colom sortissin de Pals, diu l'experta, sí que reforça els que ho defensen basant-se en nombrosos indicis, com un gravat del segle XVI del dia de la sortida de l'expedició".

Ves al vídeo

Publicat a 3cat24.cat el 22/2/11

Noticies del blog relacionades amb el tema:

http://ballartblog.blogspot.com/2010/04/el-segon-viatge-de-colom-america-va.html

http://ballartblog.blogspot.com/2010/08/jordi-bilbeny-cristobal-colon-fue.html

http://ballartblog.blogspot.com/2010/04/un-historiador-situa-la-casa-de-colon.html


2/14/2011

Blog recomanat per Patrimoni.gencat


Ara ja formem part de la llista de blogs recomanats per Patrimoni.gencat.
Estem molt agraïts i esperem continuar fent d'altaveu de tot allò que passa al voltant de l'art, la història i Barcelona.
Moltes, moltíssimes gràcies!

Hallan en una obra en Roma seis estatuas antiguas de mármol

Los bustos probablemente representaban a miembros de la dinastía del César romano Severus

En una obra en el sureste de Roma fueron encontradas seis estatuas de mármol del siglo III, un "hallazgo extraordinario que arroja nueva luz sobre los asentamientos en la periferia de Roma durante la era del Imperio", según señaló hoy el vicesecretario en el Ministerio de Cultura italiano, Francesco Giro.

Se trata "sin duda alguna de uno de los hallazgos más importantes de los últimos años que se realiza a las afueras de la Ciudad Eterna", agregó. Las estatuas proceden seguramente de una casa de un funcionario de alto rango romano.

Las estatuas encontradas son varios bustos que probablemente representaban a miembros de la dinastía del César romano Severus. Además, también hay una estatua de cuerpo entero que representa a Zeus. Todas las estatuas fueron halladas en una obra durante una inspección de los arqueólogos.

Las piezas serán ahora expuestas en las Termas de Diocleciano, donde podrán ser contempladas por el público, aunque antes tendrán que ser sometidas aun proceso de restauración y conservación.


Publicado en La Vanguardia el 14/2/11

2/08/2011

Las pinturas negras, tal como las pintó Goya


Las pinturas negras de Goya que hoy podemos contemplar en el Museo del Prado, difieren, en no pocos detalles, de los frescos originales pintados por el genio de Fuendetodos en las paredes de su Quinta del Sordo madrileña entre 1819 y 1824. Este es uno de los hallazgos que el investigador Carlos Foradada Baldellou, profesor de la facultad de Bellas Artes de la Universidad de Zaragoza, pone de manifiesto en el último número de la revista Goya,órgano científico de la Fundación Lázaro Galdiano y que suponen la continuación de los trabajos iniciados en su tesis doctoral sobre las pinturas negras.


En el curso de su investigación, Foradada tuvo acceso a las placas fotográficas que el fotógrafo y etnógrafo francés Juan Laurent realizó poco antes de que fueran arrancadas de sus muros y trasladadas a París. Las placas, que han ido saliendo paulatinamente a la luz, han sido escaneadas en alta resolución por el Ministerio de Cultura. Con ayuda de sofisticados programas informáticos digitales, Foradada ha podido penetrar en las entrañas de estas obras con sorprendentes resultados.

Los protagonistas del famoso Duelo a garrotazos no tienen las piernas semienterradas, sino que se apoyan en la hierba, moviéndose entre espigas de trigo y alterando la inclinación de la vegetación. El Perro semihundido no mira hacia la nada, creando una sensación de soledad y desconsuelo, como nos muestra la versión actual, sino hacia una bandada de pajarillos dentro de un contraste de luz y oscuridad muy marcados, convirtiéndolos en un canto a la libertad que coincide con los deseos del pintor de salir de su país.

"Goya nos trae a colación la dialéctica entre la luz y la oscuridad, presente en todas sus obras de este periodo. Concretamente en este cuadro, la tensión entre lo abierto y lo cerrado, se observa en el plano de tierra que atenaza al animal, en relación con las aves del cielo abierto. Podemos considerar, por tanto, que Goya representó el concepto de libertad contemporáneo a través de las aves en vuelo antes que Picasso".

En 1824, Francisco de Goya deja Madrid y la Quinta del Sordo, agobiado por problemas económicos y harto del régimen absolutista español, y se instala en Burdeos. Cincuenta años más tarde, la Quinta del Sordo es adquirida por el barón D´Erlarger, quien arranca las pinturas de sus muros y las traslada a París para exhibirlas en la Exposición Universal de 1878.

En vista del escaso interés suscitado por estas piezas, D´Erlarger, en 1881, opta por donarlas al Museo del Prado, quien, dado su deterioro, encarga su restauración a Salvador Martínez Cubells, restaurador del Museo del Prado.

Foradada comenta en la revista Goya que el proceso de restauración aplicado por Cubells fue "realmente agresivo". Para la extracción utilizó, según sus propias investigaciones, la técnica del strappo,un procedimiento utilizado para levantar grandes superficies. "Las pérdidas de pintura ocasionadas en dicho proceso dieron lugar a numerosos repintes que originaron las diferencias reveladas en las pinturas negras tal como se conservan en el Museo del Prado".

Las diferencias entre lo que revelan las fotografías de Laurent en alta resolución y las obras restauradas, suponen unos relevantes cambios de interpretación, tanto temáticos como históricos e ideológicos.

El personaje de la izquierda del Duelo a garrotazos muestra parte de la casaca desgarrada por los golpes, lo que no se aprecia en el lienzo actual. Y una flor blanca pintada en la chaqueta de este personaje y algunos otros ornamentos indumentarios desmienten la imagen de "vaqueros" que hasta ahora les atribuían los críticos a estos personajes por el hecho de que hubiera, al fondo del cuadro, unos animales pastando. "Goya - dice-representó a las dos Españas enfrentadas a través de ambos personajes. De tal modo que hallamos al contendiente de la derecha con un gesto de protección que enmascara su rostro, en oposición a la transparencia y al color blanco del otro, elementos que Goya siempre relaciona con la Ilustración y, por extensión, con la Constitución de 1812".

El experto reflexiona en su estudio sobre Saturno devorando a sus hijos.Para el profesor aragonés, "los ojos en la obra restaurada coinciden con pérdidas de pintura originadas en el proceso de extracción de la misma y su reconstrucción es poco afortunada. El Saturno original mira asombrado, pero de manera incisiva a los ojos del espectador, a diferencia de la simple condición depredadora y plegada sobre sí misma que interpretó Cubells y que, sin duda, ha influido en la interpretación posterior de la obra".

El estudio minucioso de Foradada le lleva a concluir que El coloso,un cuadro realizado unos años antes que las pinturas negras y descatalogado por el Prado como pintura no atribuible a Goya, es del pintor aragonés. "Los materiales hallados en los análisis de la pintura son los utilizados habitualmente por Goya. En modo alguno se puede negar la autoría del pintor por este motivo. Y si bien es cierto que dichos materiales eran de uso común entre los pintores de la época, no lo es el criterio de ejecución observado en El coloso,puesto que responde al aplicado por Goya de manera exclusiva y, además, en todas las obras que elabora al margen de los encargos durante este periodo".

Publicado en La Vanguardia el 8/2/2011

2/02/2011

Google usa el seu Street View per visitar museus "online"

El cercador Google posa en marxa el servei Art Project, que permet veure les galeries dels museus a través del sistema Street View. A partir d'ara qualsevol persona que disposi de connexió a internet podrà visitar de forma virtual 17 museus d'arreu del món. Es pot fer una ruta pel Moma de Nova York, la Tate Britain de Londres o un parell de museus espanyols: el Reina Sofia i el Thyssen-Bornemisza, de Madrid.Els usuaris poden veure les sales en 360 graus, i també obtenir informació dels quadres. I no només això: cadascun dels 17 museus ha escollit una obra emblemàtica que es pot veure en gran resolució: fins a 14.000 milions de píxels, que permeten observar el traç del pinzell o les esquerdes de la tela.


www.googleartproject.com

Publicat a 3cat24.cat el 1.2.11