5/30/2011

Un mausoleo romano emerge bajo el Marítim

De nuevo, la restauración de un espacio arquitectónico descubre un sorprendente tesoro arqueológico en el subsuelo de Ciutat Vella. El último e importante hallazgo del equipo oficial de arqueólogos son los restos de un impresionante mausoleo de la época romana que durante siglos ha permanecido sepultado bajo las Drassanes Reials del Museu Marítim, delante del puerto, entre la Rambla y el inicio del Paral·lel.

Es el primer sepulcro magnífico y suntuoso del siglo II encontrado en Barcelona por arqueólogos que dependen de la Generalitat y del Museu d'Història de la Ciutat. Josep Manuel Rueda, subdirector del departamento de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Conselleria de Cultura, considera que los resultados de la intervención son muy satisfactorios. «Se ha encontrado la delimitación de los antiguos astilleros medievales. Ahora sabemos con exactitud dónde estaba la puerta de Barcelona». No obstante, el hallazgo más soprendente es el del mausoleo de planta rectangular que, según el informe realizado por la empresa Actium, presenta estructuras que evidencian una rica variedad tipológica de rituales funerarios asociados a inhumaciones y a incineraciones. En la necrópolis se han encontrado ajuares, urnas y vasijas. «Se han documentado seis fosas con esqueletos infantiles», destaca el informe firmado por los arqueólogos Josep Cruells, Adriana Vilardell y Esteve Nadal.

17 MILLONES DE EUROS // Las inmensas salas del Museu Marítim, construidas en el siglo XIII y declaradas en 1976 monumento histórico, consolidan el estilo gótico civil catalán. El ayuntamiento y la Diputació han invertido 16 millones de euros y los ministerios de Cultura y Fomento otro millón más en adecuar estos 18.000 metros cuadrados a las exigencias de un museo del siglo XXI.

Desde el 2009 hasta el 2013, las administraciones públicas coordinan la rehabilitación integral de las gigantescas naves, del tejado y del pavimento, la eliminación de humedades, la limpieza de la muralla y el cambio de instalación eléctrica.

Roger Marcet, director del Museu Marítim, asegura que en estos últimos años se han producido cambios fundamentales en el rol de los equipamientos patrimoniales: «Se cuestiona su propia concepción y las vías de comunicación con las que se establece el contacto con la comunidad». Por ello, el nuevo museo se aleja de los modelos tradicionales. La exposición permanente pretende ser abierta y accesible. «Queremos despertar la curiosidad, el interés y el espíritu crítico del visitante».

La interactividad con el público es clave. «Se deben provocar experiencias y vivencias que ayuden a cultivar el conocimiento», dice. A eso ayudarán las nuevas tecnologías. En definitiva, plantear preguntas y enigmas que inciten el saber. «Eso, en un ambiente acogedor, que inspire confianza», añade.

Publicado en el Periódico el 30.5.11

5/25/2011

Imágenes satelitales identifican 17 nuevas pirámides en Egipto


Un nuevo estudio satelital descubrió la existencia de 17 pirámides perdidas en Egipto.
Más de 1.000 tumbas y 3.000 asentamientos antiguos también se divisaron gracias a imágenes infrarrojas que muestran edificios subterráneos.

Las excavaciones iniciales ya confirman algunos de los hallazgos, incluyendo a dos de las supuestas pirámides.

La investigación fue realizado por un laboratorio estadounidense financiado por la NASA, la agencia espacial de Estados Unidos, ubicado en Birmigham, Alabama.

"Excavar una pirámide es el sueño de todo arqueólogo", dijo Sarah Parcak, líder del pionero estudio, quien dice estar sorprendida por lo mucho que ella y su equipo han descubierto.

"Estuvimos realizando esta investigación de manera intensa durante más de un año. Pude ver los datos mientras surgían. Sin embargo, me sorprendí cuando fui capaz de ver desde afuera todo lo que habíamos encontrado. No podía creerlo", aseguró.

El equipo analizó las imágenes de los satélites en órbita que se encontraban a 700 kilómetros por encima de la tierra, equipados con cámaras muy poderosas, capaces de identificar objetos de menos de un metro de diámetro en la superficie de la tierra.

Todo gracias a infrarrojos superpotentes capaces de identificar distintos tipos de materiales bajo tierra.

Prueba de excavaciones

Los antiguos egipcios construyeron sus casas y estructuras utilizando ladrillos de barro, un material que es mucho más denso que el suelo que lo rodea, por lo que es posible identificar las formas de las casas, templos y tumbas aunque se encuentren bajo tierra.

"Simplemente muestra lo fácil que es subestimar el tamaño y la escala de los asentamientos humanos del pasado," dice Parcak.

Y ella cree que hay más antigüedades por descubrir.

"Estos son sólo lugares cercanos a la superficie. Hay otros miles de sitios que el Nilo ha cubierto con sedimentos. Este es sólo el comienzo de este tipo de trabajos".

Cámaras de la BBC siguieron a Parcak en su "nervioso" viaje a Egipto, cuando acudió a ver si las excavaciones podían respaldar lo que su tecnología identificó bajo la superficie.

En el documental de la BBC "Las ciudades perdidas de Egipto", visitan un área de Saqqara, en la que inicialmente las autoridades no estaban interesadas.

Sin embargo, después de que Parcak aseguró haber visto dos potenciales pirámides allí, se realizaron las excavaciones de prueba. Ahora el lugar es considerado como uno de los sitios arqueológicos más importantes de Egipto.

Tecnología validada

Para Parcak, "el momento más emocionante fue visitar las excavaciones en la antigua ciudad de Tanis", en el norte de Egipto.

"Se excavó una casa construida hace 3.000 años que fue identificada gracias a las imágenes de satélite, cuya estructura coincide casi a la perfección. Ese ejemplo le otorgó una gran validez a la tecnología".

Ahora, entre otras cosas, las autoridades egipcias planean usar esa tecnología para ayudar a proteger las antigüedades del país en el futuro.

"A través de las imágenes se puede saber si una tumba fue saqueada y se puede alertar a la Interpol para que esté atenta a las antigüedades de la época en cuestión, que pueden ser ofrecidas a la venta".

Parcak también espera que la nueva tecnología ayude a involucrar a los jóvenes en la ciencia y que sea útil para los arqueólogos de todo el mundo.

"Nos permitirá ser más específicos y selectivos en el trabajo que hacemos, pues en un lugar enorme, es difícil saber por dónde empezar".

"Es una herramienta importante para concentrarnos en donde estamos excavando. Nos da una perspectiva mucho más grande de los sitios arqueológicos. Tenemos que pensar en grande y eso es lo que los satélites nos permitirán hacer".

"Indiana Jones representa la vieja escuela. Ya estamos muy lejos de ti, Indy, lo siento Harrison Ford", concluyó Parcak.

Publicado por la BBC 25/5/11

Noticies relacionades
http://ballartblog.blogspot.com/2009/07/altinum-vista-docell.html


recuperació d'una pintura barroca al centre de Sant Cugat del Vallès



Publicat a Cugat.cat el 25-5-11

5/15/2011

Jordi Bilbeny aplega 60 textos històrics sobre la participació catalana a Amèrica


L'historiador català Jordi Bilbeny recull en el seu últim llibre uns 60 textos de l'Antic Règim en els quals, segons la seva opinió, queda "ben clara" la presència de Catalunya en el descobriment del Nou Món.

En una entrevista, Bilbeny aclareix que el llibre, Petit manual del Descobriment d'Amèrica no pretén ser un estudi sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, sinó que és "una aportació per demostrar la catalanitat del descobriment del Nou Món".

Bilbeny recorda que la seva vinculació amb el Descobriment va començar el 1989 quan es trobava als Estats Units i tenia intenció d'escriure "una novel·la normal amb tots els ingredients castellans sobre els viatges de Colom: l'armada havia estat finançada i promoguda per Castella, Isabel la Catòlica era la gran protagonista, els mariners eren tots andalusos i havien salpat de Palos de Moguer, i Catalunya havia quedat exclosa de la gesta".

L'única diferència que es permetria era intentar demostrar que Colom "no era el Colombo genovès, analfabet i plebeu que es pretenia, sinó un Colom català, molt culte, noble, militar, nauta i home d'estat".

Assenyala l'historiador que totes aquestes idees preconcebudes que tenia, "universalment acceptades", van canviar quan Teresa Baqué li va fer arribar els apunts d'una ponència que havia presentat en el V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica.

En aquella ponència, "degudament documentada", Teresa Baqué no només parlava d'un Colom català, sinó que els germans Pinzón eren nobles portuguesos establerts a Catalunya i especialment a Pals, a la zona empordanesa, des d'on haurien salpat les tres caravel·les.

Fets com que els expedicionaris van ser rebuts multitudinàriament a Barcelona, que el Papa Borgia va atorgar aquelles terres als reis, que el bisbe de Barcelona va fer pública la butlla de la seva donació, que el nunci apostòlic era el Pare Bernat Boil, que la segona expedició es va preparar íntegrament a Barcelona i el seu cap militar era Pere Margarit, un cosí de Colom demostrarien que "els catalans van participar activament en la gesta americana".

El llibre, publicat per Llibres de l'Índex, recull seixanta referències de textos publicats entre 1492, amb "Les Capitulacions de Santa Fe", fins als primers anys del segle XVIII.

Remarca l'autor que "aquests textos no són ideologia, sinó una antologia informativa que avala la investigació que he fet en els últims vint anys, que conflueix en un mateix fet objectiu: en totes les referències es parla de la Conquesta d'Amèrica realitzada per catalans, aragonesos, espanyols, però mai per castellans".

En defensa dels testimonis, Bilbeny subratlla que entre els autors citats figuren personatges "contraris al rei" i "gens sospitosos de ser independentistes" com Baltasar Gracián, qui en "El Polític" (1640) diu de Ferran el Catòlic que "va ajuntar moltes corones en una i, no sent suficient un món en la seva grandesa, gràcies a la seva benaurança i la seva capacitat van descobrir un altre".

En la mateixa obra, Gracián escriu: "el veritable Hèrcules va ser el Catòlic Fernando, amb més gestes que dies, guanyava un regne cada dia, i va adquirir per herència el de l'Aragó, per dot el de Castella, per valor el de Granada, per felicitat l'Índia, per indústria Nàpols, per Religió Navarra, i tots per la seva gran capacitat".

Per detectar el rastre d'aquests documents, que es van salvar, segons el seu parer, de "la maquinària censora de l'Estat", Bilbeny ha consultat arxius com el de la Corona de l'Aragó (Barcelona), els de Roma, Nàpols, Sicília, Saragossa, la Biblioteca de la Universitat d'Indiana i la de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya o l'Arxiu d'Índies.

Publicat al diari ARA el 15 /5/11

5/12/2011

L'espontaneïtat, la rapidesa i la indiscreció del mòbil, en una exposició a la Fundació Godia


El telèfon mòbil s'ha convertit en una eina de creació artística, i ara, dins del festival Loop de videoart, es pot veure a la Fundació Godia de Barcelona una mostra de les últimes creacions fetes, només, amb telèfons. Els mòbils s'han convertit en una eina discreta i espontània per als artistes que basen les seves creacions en la imatge capturada.

Fotografies, vídeos i performaces, llenguatges narratius diferents. Còpies de guions i reciclatge d'imatges. Tot plegat serveix per a la creació artística a partir d'imatges captades amb un telèfon mòbil. Com en la instal·lació d'Anaisa Franco, que, a través de dos caps transparents i plens de connexions al seu interior, escupen imatges preses amb els mòbils de ciutadans de mig món que esdevenen la memòria dels dos caps inanimats.

Els vídeos muntats per Txalo Toloza, que segueix, amb el mòbil a la mà, persones desconegudes que es troba pel carrer per, després, fer-ne un muntatge, és un altre exemple de creació. I és que amb un telèfon mòbil a la mà, una quinzena d'artistes mostren a l'exposició "Mobile Art. Experiències mòbils", a la Fundació Godia, un art del tot experimental, com assegura la comissària de la mostra, Lorea Iglesias.

Amb un mòbil a la mà, un artista capta imatges més espontànies i més ràpides, i se sent més invisible per la facilitat d'usar el mòbil. Ara bé, també és una eina del tot indiscreta per a qui ha estat gravat.

Publicat per 3cat24.cat el 12/5/11

Entre els artistes, Antoni Abad, Álvaro Collar, Anaisa Franco, Andrés Duque, Béatrice Valentina Amrhein, Bruno Peláez, David de Haro, Javier Castañeda, María Cañas i Pere Cortacans.

5/10/2011

La nit dels Museus


El proper 14 de maig tindrà lloc la 7a nit dels museus, una iniciativa del consell d'europa que té molt bona acollida a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa en què participen més de 2.000 institucions museístiques de 40 països per tal de promoure i oferir, en un projecte comú, una manera diferent i creativa de visitar-les.

La proposta torna aquest dissabte a tot Catalunya amb un munt de propostes originals i gratuïtes: animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts inèdits, copes a la fresca...

Els cinc museus de Girona, per exemple, us ofereixen una manera diferent per descobrir de forma lúdica i participativa una petita part de les col·leccions i i altres elements patrimonials de la ciutat i, alhora fruir del bell entorn on s’ubiquen.

Mentre que, enguany, a Barcelona, tot coincidint amb la programació de Barcelona Poesia 2011, XXVII Festival Internacional, en molts museus us trobareu l'activitat Poemusa-1. Poesia a cau d'orella, on 4 actors i actrius s'oferiran a recitar-te poemes durant la teva visita.

Una ocasió única per conèixer els museus fora dels horaris habituals, des de les 20h fins a la mitjanit, de manera gratuïta.

Publicat per sàpiens el 10 de maig del 2011

+ info:
Patrimoni gencat
http://www.bcn.cat/lanitdelsmuseus/2011/ca/index.shtml

5/05/2011

El Museu Picasso exposa les litografies de l'artista

Tres sales de la seu del carrer Montcada mostren al públic algunes obres del pintor malagueny que encara no s'havien vist mai, compreses entre 1945 i 1955

Pablo Picasso va començar a treballar amb la tècnica de la litografia l'any 1919, tot i que no va ser fins a la dècada dels 40 que es va començar a prodigar en aquest camp. Fins aleshores, aquest procés –que va ser implementat l'any 1796 pel músic alemany Senefelder– només li havia servit per il·lustrar les publicacions dels seus amics, les cobertes dels catàlegs de les exposicions o, fins i tot, les targetes de felicitació. Però quan, l'any 1945, va anar a parar al taller de Fernand Mourlot, va decidir potenciar la pràctica d'aquest mecanisme: mica en mica va modificar el procediment inicial, que només necessitava una planxa de pedra, i va traslladar-lo a d'altres materials més dúctils. L'època més prolífica en aquests treballs s'estén entre 1945 i 1955. I això és el que el Museu Picasso ha penjat a les parets de tres sales de la seu del carrer Montcada. L'exposició obre portes avui, i durarà fins a principis d'octubre.

Ja fa un temps que el Picasso promet una reforma. Aquesta mostra es pot considerar una avantsala del seu futur, segons anunciava aquest matí Malén Gual, conservadora del Museu, durant una visita per als mitjans. L'exposició és curta, però exhaustiva. Comença amb una vitrina didàctica, per explicar al visitant en què consisteix la tècnica litogràfica, i continua amb tres ambients diferents, que reten compte de les primeres passes de Picasso en aquest terreny, de l'ús de la litografia per endinsar-se en el cartellisme (s'hi veuen els cartells per a la Trobada Internacional de Joves per la Pau a Niça, o per a Valuaris) i, finalment, de la seva relació amb Françoise Gilot, que data precisament d'aquesta època.

Publicat al diari ARA 3.5.11