Un estudi del Cercle Català d'Història (http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1) assegura que l'expedició de l'Almirall Cristòfor Colom va sortir en el segon viatge a Amèrica des del port de Barcelona l'any 1493 i no des del de Cadis. La investigadora del Cercle Català d'Història Eva Sans ha localitzat informació que contradiu la versió de la historiografia oficial que el viatge es va iniciar a la ciutat andalusa.
"No només la preparació del segon viatge i la rebuda oficial pels Reis Catòlics de Colom i els indis es va produir a Barcelona, sinó que l'armada de l'almirall i les naus i caravel·les que el van acompanyar van partir originàriament de Barcelona", sosté Sans.
Segons la hipòtesi de la historiadora catalana, l'armada Real va arribar a Cadis el 23 de setembre i s'hi va estar dos dies per proveir els vaixells de nou d'aigua i aliments "després d'uns 15 o 20 dies de navegació des de Barcelona" abans de prosseguir el viatge cap a les terres descobertes.
Una de les fonts històriques utilitzades per Sans són els "Annals de Catalunya" (1709), de Narcís Feliu de la Peña, conservats en la Biblioteca de Catalunya.
En aquest text s'assenyala: "Embarcáronse grande número en Barcelona con Colón y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colón, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigos muertos por los Indios".
Segons Sanz, "la història oficial explica que salpen de Cadis el dia 25 de setembre obviant sorprenentment la primera part del viatge des de Barcelona, confonent i oblidant el paper fonamental dels catalans sota les ordres del seu rei: Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona".
En els "Annals" hi ha també una nota de pàgina on es llegeix: "...van fundar els catalans en les Índies esglésies de Santa Tecla i de Santa Eulalia...".
Les escales per part de la flota catalana als ports andalusos eren "normals i estaven establertes des del segle XIII", assenyala el Cercle Català d'Història.
La medievalista del CSIC Maria Teresa Ferrer Mallol assenyala en la seva obra "El comerç català a Andalusia a final del segle XV" que hi havia establertes colònies catalanes a Andalusia. En el seu estudi, Ferrer Mallol explica que "els catalans reunien productes originaris de la mateixa Corona catalano-aragonesa; de redistribució orientals, que de vegades els mercaders catalans feien venir directament d'Orient sense passar per Barcelona; productes del Nord d'Àfrica; o productes de les Canàries i Madeira, principalment sucre i també esclaus".
A més, també passaven per aquestes colònies "productes autòctons de la mateixa Andalusia; productes de Flandes, Anglaterra i Irlanda. En aquells ports es combinaven els carregaments cap a Anglaterra, Irlanda o Flandes, cap a Barcelona, o directament cap a Orient".
Eva Sans, que l'any passat ja va localitzar i va demostrar l'existència del Port de Pals (Baix Empordà) a través d'uns documents trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, afirma que "també es construïen caravel·les a Catalunya durant el segle XV".
La pròpia Sans ha trobat documentada la construcció de caravel·les a les Reials Drassanes de Barcelona per la flota del General, juntament amb la construcció de galeres i naus, "una flota que servia entre altres coses per a la defensa de la costa catalana".
4-4-10 Avui
"No només la preparació del segon viatge i la rebuda oficial pels Reis Catòlics de Colom i els indis es va produir a Barcelona, sinó que l'armada de l'almirall i les naus i caravel·les que el van acompanyar van partir originàriament de Barcelona", sosté Sans.
Segons la hipòtesi de la historiadora catalana, l'armada Real va arribar a Cadis el 23 de setembre i s'hi va estar dos dies per proveir els vaixells de nou d'aigua i aliments "després d'uns 15 o 20 dies de navegació des de Barcelona" abans de prosseguir el viatge cap a les terres descobertes.
Una de les fonts històriques utilitzades per Sans són els "Annals de Catalunya" (1709), de Narcís Feliu de la Peña, conservats en la Biblioteca de Catalunya.
En aquest text s'assenyala: "Embarcáronse grande número en Barcelona con Colón y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colón, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigos muertos por los Indios".
Segons Sanz, "la història oficial explica que salpen de Cadis el dia 25 de setembre obviant sorprenentment la primera part del viatge des de Barcelona, confonent i oblidant el paper fonamental dels catalans sota les ordres del seu rei: Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona".
En els "Annals" hi ha també una nota de pàgina on es llegeix: "...van fundar els catalans en les Índies esglésies de Santa Tecla i de Santa Eulalia...".
Les escales per part de la flota catalana als ports andalusos eren "normals i estaven establertes des del segle XIII", assenyala el Cercle Català d'Història.
La medievalista del CSIC Maria Teresa Ferrer Mallol assenyala en la seva obra "El comerç català a Andalusia a final del segle XV" que hi havia establertes colònies catalanes a Andalusia. En el seu estudi, Ferrer Mallol explica que "els catalans reunien productes originaris de la mateixa Corona catalano-aragonesa; de redistribució orientals, que de vegades els mercaders catalans feien venir directament d'Orient sense passar per Barcelona; productes del Nord d'Àfrica; o productes de les Canàries i Madeira, principalment sucre i també esclaus".
A més, també passaven per aquestes colònies "productes autòctons de la mateixa Andalusia; productes de Flandes, Anglaterra i Irlanda. En aquells ports es combinaven els carregaments cap a Anglaterra, Irlanda o Flandes, cap a Barcelona, o directament cap a Orient".
Eva Sans, que l'any passat ja va localitzar i va demostrar l'existència del Port de Pals (Baix Empordà) a través d'uns documents trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, afirma que "també es construïen caravel·les a Catalunya durant el segle XV".
La pròpia Sans ha trobat documentada la construcció de caravel·les a les Reials Drassanes de Barcelona per la flota del General, juntament amb la construcció de galeres i naus, "una flota que servia entre altres coses per a la defensa de la costa catalana".
4-4-10 Avui
No hay comentarios:
Publicar un comentario