Per Corpus com cada any les fonts més espectaculars de Barcelona, s'engalanen amb flors i es coronen amb el tradicional ou com balla, una tradició llunyana que a dia d'avui podem veure i gaudir-ne cada any. No es coneix ben bé el seu orígen però sembla que va començar com a entreteniment al carrer Montcada, on els nobles de Barcelona hi tenien la seva residència, mentre esperaven que arribés la processó per matar l'avorriment s'entretenien a posar l'ou al sortidor de la font.
Casa de l'Ardiaca
La residència de l'ardiaca major de la Seu té el seu origen al segle XII. Tanmateix, l'ardiaca Lluís Desplà va transformar-lo en un palau als inicis del segle XVI. L'edifici, adossat a l'antiga muralla romana, té tres ales que descriuen un pati tancat per un mur, en el qual s'obre el portal renaixentista (1510-14). La resta d'obertures són d'estil gòtic flamíger.
Al segle XIX, quan aquest edifici i la seva veïna casa del Degà van passar a ser propietat de Josep Altamira, l'arquitecte Josep Garriga va unificar les dues construccions i va convertir el pati interior en un claustre, afegint-hi l'ala de l'entrada. Va ser restaurat el 1902 per Domènech i Montaner i el 1919 per Josep Goday. Aquestes intervencions van suposar canvis en finestres i portes utilitzant materials d'altres cases enderrocades. Des d'aleshores és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat.
+ info:
www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric
Casa de l'Ardiaca
La residència de l'ardiaca major de la Seu té el seu origen al segle XII. Tanmateix, l'ardiaca Lluís Desplà va transformar-lo en un palau als inicis del segle XVI. L'edifici, adossat a l'antiga muralla romana, té tres ales que descriuen un pati tancat per un mur, en el qual s'obre el portal renaixentista (1510-14). La resta d'obertures són d'estil gòtic flamíger.
Al segle XIX, quan aquest edifici i la seva veïna casa del Degà van passar a ser propietat de Josep Altamira, l'arquitecte Josep Garriga va unificar les dues construccions i va convertir el pati interior en un claustre, afegint-hi l'ala de l'entrada. Va ser restaurat el 1902 per Domènech i Montaner i el 1919 per Josep Goday. Aquestes intervencions van suposar canvis en finestres i portes utilitzant materials d'altres cases enderrocades. Des d'aleshores és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat.
+ info:
www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric
No hay comentarios:
Publicar un comentario