La cultura ibèrica ja té casa

Cerdanyola enllesteix el museu que dóna a conèixer els 500 anys d'història del poblat ibèric

Al barri de Montflorit de Cerdanyola, a la falda vallesana de Collserola, hi ha un dels jaciments arqueològics de la cultura ibèrica més importants de Catalunya arran de la descoberta de materials que constaten la presència d'ibers en aquestes terres de manera ininterrompuda durant 500 anys, des d'abans del segle V a C fins a la romanització. El jaciment del poblat ibèric de Ca n'Oliver, que s'excava de manera continuada des del 1986, tindrà, a partir del mes de setembre, un museu o centre d'interpretació de la cultura ibèrica amb una exposició permanent d'uns 500 objectes que han estat rescatats durant les campanyes d'excavació a Cerdanyola. Però, a més del projecte museístic, el centre d'interpretació es proposa donar a conèixer els orígens, les formes de convivència i el tipus de societat dels ibers laietans, els situats a l'àrea septentrional de la península, i que, en aquest cas, van triar el turó de Ca n'Oliver per establir-se.

El 2006 es van iniciar els treballs de construcció del museu, un edifici de 1.070 metres quadrats distribuïts en dues plantes i una terrassa i emplaçat en una antiga pedrera que permet la seva integració en l'entorn. La planta primera està distribuïda en dues sales, en una de les quals hi haurà l'exposició permanent dedicada íntegrament a la cultura ibèrica i en què es podrà observar tota una col·lecció de 512 peces entre les quals, a més d'àmfores cartagineses, armes, monedes i peces de vaixella i bronze, destacarà la reproducció d'una escultura d'un lleó que simbolitzava el poder i que podia haver estat situada a la necròpolis del poblat, segons explicava ahir el futur director del Museu de Ca n'Oliver, Joan Francès, un dels pares de l'equipament i arqueòleg del jaciment. Per donar a conèixer en profunditat la cultura ibèrica, també s'ha optat per reconstruir tres cases del poblat ibèric, una de les quals, segons els materials i l'estructura revelada en l'excavació, pertanyia a un taller de metal·lúrgia del segle III a C.

El cost del projecte és de 2.400.000 euros, que han estat aportats pel Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, la Generalitat, l'Ajuntament de Cerdanyola, la Unió Europea i «la Caixa». El museu és, en paraules de la regidora de Cultura, Consol Pla, «una aposta cultural que va més enllà de l'interès local». Ara, i fins al setembre, es treballa per dotar de contingut el museu, que inclou, a més de l'exposició permanent d'objectes, la projecció de documentals que recreen la vida al poblat ibèric. En la gravació d'aquestes pel·lícules intervenen una vintena de persones d'entitats culturals de Cerdanyola abillades amb vestits de l'època.

16-6-10 Avui