Gustave Courbet es fregaria els ulls per creure-ho: la primera exposició a l'Estat espanyol dedicada al pare del realisme francès, un radical en les seves idees i el seu art, es va inaugurar ahir al Museu Diocesà de Barcelona. Courbet, un agitador nat que va pintar eclesiàstics ebris, ha estat rebut amb els braços oberts a la Pia Almoina, que s'ha aliat amb l'Institut Courbet per portar a la capital catalana un centenar de peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, documents i objectes personals. Del conjunt Gustave Courbet, entre natura i cultura, en destaquen paisatges del seu poble natal d'Ornans i, com a obra mestra, El castell de Chillon.El 1863, l'establisment de l'art francès es va indignar amb el quadre que el rebel Courbet volia lluir al Saló de París. Aquest cop, l'enfant terrible de l'art acadèmic havia anat massa lluny amb El retorn de la conferència, un oli que feia burla d'un grup d'eclesiàstics arrauxats i beguts. L'obra va ser rebutjada per «ultratge a la moral religiosa» i va desaparèixer per sempre –però no alguns dibuixos, com veurem més endavant–. Es creu que algú la va comprar expressament per destruir-la, però Courbet, desafiador nat, va seguir el seu camí intransigent i només tres anys després, el 1866, va crear la seva obra més provocadora, L'origen del món, el primer pla del pubis d'una dona. Courbet, no cal dir-ho, va canviar el curs de la història de l'art en obrir la primera escletxa de llum de l'impressionisme.
Amb aquest historial, no es fa estrany que Josep Maria Martí Bonet, el director del Museu Diocesà, es pregunti i es respongui ell mateix «què hi fa Courbet en un museu diocesà». «Hi fa molt», assegura, tot recordant que el 1918 es va crear a Barcelona, a recer del conservador Cercle Artístic de Sant Lluc, l'Agrupació Courbet, que va tenir socis tan il·lustres com Miró i Picasso. Martí Bonet fa bé també de recordar que Courbet va exercir un influx poderós en el pintor realista català per excel·lència, Ramon Martí Alsina, de qui el Museu Diocesà atresora algunes obres.
Tot presumint de mentalitat oberta, el Diocesà –que, no ho oblidem, fa uns anys també va presentar una exposició d'Andy Warhol– no s'ho va pensar dues vegades quan va rebre la proposta de l'Institut Courbet de fer una exposició a Barcelona. De fet, és la primera exposició que es fa de Courbet a l'Estat. «És sorprenent: no hi ha cap museu espanyol que tingui una sola obra de Courbet. I tots els països del món en tenen...», lamenta el comissari, Jean-Jacques Fernier –sense passar per alt les dues peces que exhibeix el museu Thyssen de Madrid.
L'Institut Courbet tenia interès a fer l'exposició perquè l'edifici on exposa el seu patrimoni, la casa natal de l'artista a Ornans –hi va néixer el 1819–, està tancat per reformes. És un patrimoni farcit de paisatges que Courbet va pintar a la seva regió, el Franc Comtat, on sempre va retornar tot i les seves peripècies vitals. Els fons de l'Institut Courbet, que van erigir el pare de Fernier i altres mecenes «en un moment que encara es podien comprar obres de l'artista a bon preu», també aplega marines de Normandia –un paisatge que el fascinava–, alguns retrats i en especial un de Velázquez, el pintor que més adorava, així com tres panells i un dibuix del polèmic quadre destruït El retorn de la conferència i un dibuix d'un altre oli famós també destruït, Els picapedrers.
Ara bé, l'obra mestra de l'exposició és El castell de Chillon, que no és propietat de l'Institut Courbet sinó de l'Ajuntament d'Ornans. Courbet no es va voler vendre mai aquest quadre romàntic d'un castell, situat al peu dels Alps, revelat en un poema de Lord Byron.
El castell de Chillon és un quadre important dels últims anys de vida de Courbet, que ja s'havia exiliat a Suïssa després d'haver estat empresonat i multat pels governants francesos. El va pintar el 1874, tres anys abans de morir, i, pels experts, és la seva darrera gran obra, just abans que el seu deteriorament físic i psíquic s'agreugés per culpa de l'alcohol. La germana de Courbet, Juliette, va donar l'obra a Ornans el 1882.
4-6-10 El Punt
Tríptic de l'exposició:
No hay comentarios:
Publicar un comentario