Museos y redes sociales

 Nace la revista dedicada a Museos y redes sociales una revista que vale la pena leer detenidamente. Cada día es más evidente que la tecnología lo abarca todo y especialmente las artes visuales. Creo que todavía estamos al principio de la revolución y que Google ha aportado mucho a difundir las posibilidades de la tecnología aplicada al arte.

Os dejo el enlace para que podáis descargaros la revista.

Icom Digital

La descoberta i conquesta d'Amèrica

 50 mapes i documents dels segles XV-XVIII demostren la participació catalana

Les quatre barres a les naus que solquen els mars d'Amèrica i escuts d'armes catalans que il·lustren la nova cartografia de l'època són alguns dels arguments que han permès anar demostrant que hi havia mariners, militars, frares i nobles catalans en aquesta aventura. Aquesta documentació gràfica, que Jordi Bilbeny ha utilitzat en la recerca d'aquesta catalanitat i en la denuncia de la censura que va existir, ara s'ha compilada en el llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica" que Enric Guillot acabada de publicar amb interessants elements gràfics que reforcen aquests plantejaments.
L'augment de fons bibliogràfics i documentals a Internet permet l'accés a materials que eren de difícils consulta, per motius de seguretat o, senzillament, distància física dels qui volien accedir-hi. La recerca per Internet és ara un punt de partida bàsic de qualsevol treball i així, mig per casualitat, va començar el treball d'Enric Guillot: "navegant per la xarxa, vaig trobar un mapa antic amb una senyera catalana sobre el continent americà. El mapa anava acompanyat del següent text explicatiu: Mapa de l'Atlàntic Nord, cartografia portuguesa del segle XVI". Amb aquestes paraules explica l'inici de la seva recerca que, sis anys després, ha cristal·litzat , amb el llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica" (ISBN: 978-84-938910-3-9) en edició trilingüe. Es tracta d'una edició d'alta qüalitat i que permet veure perfectament els detalls que es volen destacar i motu de la recerca.

El llibre recull nombroses aspectes gràfics, plasmats a mapes i altres il·lustracions en documents de l'inici de la descoberta d'Amèrica i on de manera reiterada hi ha elements catalans que confirmen aquesta presència. Mentre altres treballs s'han centrat en elements històrics més formals com poden ser actes o documents escrits en aquest cas les proves són a més de 50 mapes i portolans dels segles XV-XVIII dipositats a fons museístics d'arreu del món. El llibre recull aquestes evidències i les acompanya  d'altres proves que contribueixen a corroborar els fets, com ara banderes, escuts d'armes, reproducció de registres i gravats de l'època.

L'arenyenc Jordi Bilbeny, referència en la matèria, i precursor en la línia d'estudi que tracta el llibre, assegura que "Enric Guillot ha esdevingut el màxim expert actual en la història gràfica de la descoberta catalana del món. De l'expansió nàutica catalana per les mars i les terres del planeta". El mateix Bilbeny en el pròleg del llibre diu que aquest llibre "n'és la mostra més evident".
El llibre porta el sostitol "una història reescrita pels castellas" d'acord a les teories que ha elaborat Jordi Bilbeny i, altres autors, que més enllà de la presència catalans en les descobertes i l'expansió d'ultramar va haver-hi un intent sistemàtic de la corona i els poders de Castella per amagar aquesta realitat. En aquest sentit hi ha una desaparició sistemàtica d'elements catalans que a través del treball d'Enric Guillot es posen en evidència.
Fa unes setmanes, un altre arenyenc, en Manel Capdevila, va fer una presentació al Centre Comarcal Lleidatà aportant proves documentals de la participació catalana a la descoberta d'Austràlia. L'Institut Nova Història s'ha fet ressó de les d'aquest aportacions en aquest article.

Publicat a Vilaweb el 15.4.2012

+ info:

http://ballartblog.blogspot.com.es/2011/02/colom-va-sortir-de-pals-no-de-palos.html

El tratamiento que puso en peligro las pinturas rupestres de Lascaux

Fue peor el remedio que la enfermedad. Los productos —biocidas— que utilizaron los técnicos del Ministerio de Cultura francés para frenar en 2001 la proliferación de hongos que invadieron las célebres pinturas rupestres de la cueva de Lascaux, en Montignac, propiciaron la aparición de otros hongos y bacterias. Así lo afirma un estudio del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) publicado por la revista Environmental Science and Technology.

Las pinturas rupestres de Lascaux, que tienen 17.000 años (Paleolítico superior) fueron descubiertas en 1940 por unos niños. Las masivas visitas para contemplarlas —hasta 1.800 personas al día— las perjudicaron hasta obligar a su cierre en 1963, cuando se descubrió además que la iluminación artificial había propiciado la aparición de un alga verde en estas paredes donde están representadas unas 1.900 figuras de animales y signos geométricos.

En 2001 saltó de nuevo la alarma, cuando se comprobó que el hongo Fusarium solani se había extendido por las paredes y suelo de Lascaux. El investigador Cesáreo Sáiz, del Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología del CSIC, ha liderado la investigación que sale a la luz y que también se ha financiado con un proyecto del Ministerio de Economía español. Sáiz ha declarado por teléfono a EL PAÍS que "estos hongos surgieron tres meses después de que unos trabajadores cambiaran un sistema de control ambiental en la cueva". Error, "la tecnología de tipo industrial no siempre se puede aplicar una cueva". Sáiz sospecha que "la permanencia de estas personas en el interior durante tanto tiempo y la introducción de materiales y equipos generaron además materia orgánica extraña a la cueva". Incluso se detectó que "el biocida utilizado favoreció el crecimiento de bacterias patógenas para el hombre, del tipo de las que se encuentran en aguas muy contaminadas", explica este científico.

"La tecnología no puede entrar en una cueva de arte rupestre", dice Sáiz

Para empeorar las cosas, "se aplicaron unos tratamientos muy agresivos, incluida cal viva en el suelo". "Los microbiólogos industriales saben que no se puede utilizar un único biocida, si no que hay que combinarlo con otros para evitar resistencias". La fatal consecuencia fue "el crecimiento de más hongos, nuevas manchas negras en las paredes". Y a estas les siguieron unos nuevos habitantes en la cueva, los colémbolos, unos diminutos insectos blancos como los que se pueden ver en las macetas en los hogares. Cinco años después del drástico tratamiento, "el brote de hongos había tenido un crecimiento explosivo y era ya la principal amenaza para las pinturas".

A mediados de 2009 las autoridades francesas encargaron al CSIC que diagnosticara qué estaba pasando en la cueva. El estudio acabó en junio de 2011 y sus conclusiones son, según Sáiz, que los franceses "cometieron un gran error, eligieron el camino equivocado". "Sus técnicos consiguieron disminuir el hongo que amenazaba inicialmente la cueva pero favorecieron el brote de otros".

Conservación preventiva

Sáiz explica que se tendría que haber optado "por una conservación preventiva, como se hizo en las cuevas de Altamira o en Castañar de Ibor (Cáceres)". "En esta cueva, que no tiene pinturas pero es de valor geológico, surgieron hongos por el vómito de una visitante. Entonces se eliminaron mecánicamente los sedimentos contaminados y el resto se trató con agua oxigenada, en la zona donde se produjo el brote, con lo que conseguimos controlarlo. Hay que emplear métodos amigables con el medio ambiente".

Para Lascaux, el pronóstico de Sáiz es pesimista. "¿Cómo puedes tratar unas manchas negras que ya tocan las pinturas? Te acabarías llevando el pigmento". Por lo tanto, su recomendación es evitar que todo vaya a peor. "Controlar el ecosistema de la cueva. Eliminar la materia orgánica de la que se alimentan los hongos. Para ello hay que evitar que las filtraciones de agua en las paredes de la cueva vayan cargadas de la materia orgánica disuelta procedente del bosque que está encima". Una cueva no es una habitación que se pueda aislar "y siempre habrá aportes de nutrientes para los microorganismos".

Este experto lamenta que la catedral del arte rupestre francés presente "un estado irreversible, nunca volverá a su estado original". Al menos, Lascaux ha servido "para aprender de los errores". Ha quedado claro lo que no se debe hacer y que el ser humano puede acabar en unos meses con una belleza que sobrevivió 17.000 años.

Publicado en El País 24.5.12

+info:

http://www.lascaux.culture.fr/#/fr/00.xml

Un segell administratiu, primera prova física de l'existència de Betlem abans de Crist

Un equip d'arqueòlegs israelià assegura haver trobat la primera prova física de l'existència de la ciutat de Betlem abans del naixement de Jesús. És un segell d'argila, que demostraria que la ciutat ja existia almenys vuit segles abans de Crist.

Fins ara, el nom de la ciutat apareixia per primer cop a les pàgines de l'Antic Testament, a la Bíblia. La troballa del segell administratiu amb la inscripció "Bat Lejem" permetria confirmar que la ciutat ja era una realitat entre els segles VII i VIII abans de Crist.

Aquest segell, que s'utilitzava per a taxes o altres documents, està escrit en una forma antiga de l'hebreu. La inscripció recull el pagament d'una taxa des de la ciutat de Betlem fins a Jerusalem, la capital del regne de Judà.

"És la primera vegada que el terme Bethlehem apareix fora de la Bíblia en una inscripció del període del Primer Temple" (1006-596 aC)", ha destacat el director de l'excavació, Eli Shukron.

La ciutat on va néixer Jesús, segons els evangelis, surt mencionada per primer cop al Llibre del Gènesi i s'ubica al sud de Jerusalem.

Publicat el 24.5.12 a http://www.324.cat

Avança la restauració del mosaic de la vil·la romana trobat a les obres de l'AVE a la Sagrera

Les obres de construcció del tren d'alta velocitat a la zona de la Sagrera, a Barcelona, han posat al descobert setze jaciments arqueològics de diverses èpoques, i alguns són sorprenents: un enterrament del neolític d'almenys 127 persones o la troballa d'una vil·la romana a la zona de la futura estació de la Sagrera. Se n'ha conservat un mosaic del segle quart, d'almenys 30 metres quadrats, que està restaurant el Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Les obres de l'AVE a la Sagrera han comportat un enorme moviment de terres i han convertit aquest àmbit de cinc quilòmetres de llarg en el jaciment arqueològic més gran de la història de Barcelona. En 16 excavacions fetes fins ara, han aparegut enterraments, des del neolític (amb la troballa de més de 127 cossos) al segle XVII, torres i canalitzacions medievals, ponts i edificis dels segles XVIII i XIX. L'estiu passat, a sota del Pont del Treball Digne s'hi va trobar una vil·la romana. Es va decidir no preservar el conjunt, situat on ha de passar un vial de l'estació de tren. Però el Servei d'Arqueologia de Barcelona va dirigir l'extracció dels fragments d'un mosaic romà, ara en procés de restauració.

Montserrat Pugès, responsable de restauració del Servei d'Arqueologia de Barcelona, explica que "han netejat tots els fragments petits" i que han "pogut identificar moltes tessel·les, n'hem comptat més de 10.000, i molts conjunts petits que un cop també estiguin nets ens ajudaran a completar tota la peça del mosaic".

Es van trobar deu peces grans i 59 fragments de diverses mides. Peces d'un trencaclosques que un cop ordenades permetran visualitzar el mosaic originari del segle IV, fet de marbre blanc, pissarra grisa i ceràmica de diversos tons: del carbassa al negre de la ceràmica recuita.

Pugès recorda que "anys després d'abandonar-se la vil·la, es converteix en camps, i les arades del treball de la terra el van destruint. Perquè el que ens arriba a nosaltres són unes llenques, algunes bastant grosses, 5 metres la més llarga i d'altres de més petites."

El mosaic té figures geomètriques amb sanefes perimetrals. L'espai central el defineixen cercles i quadrats que es combinen. I dins els quadrats i cercles hi ha motius de trenes, nusos, i flors. Fins ara s'ha actuat sobre uns 30 metres quadrats del mosaic que es van poder treure a la llum. La resta està enterrada sota un talús que es preveu que es podrà desmuntar d'aquí a un mes, i que podria aportar noves troballes interessants. Podria haver la sorpresa de trobar figures humanes o animals corresponents al centre de la composició, i fins i tot la representació dels propietaris de la vil·la.

La responsable de restauració assegura que "la part més rica del jaciment arqueològic que s'ha anat recuperant correspon a una gran vil·la suburbana del segle IV, que estava envoltada de grans extensions de terres de conreu. Com altres finques de característiques semblants, tindria una part agrícola i una part domèstica, clarament marcades i diferenciades."

Un cop restaurada en la seva totalitat, el mosaic podria exhibir-se a l'interior de la futura estació de la Sagrera.

A hores d'ara, els diversos equips d'arqueòlegs continuen treballant en l'inventari i classificació de les desenes de capses amb materials procedents de les excavacions, que es conservaran a l'arxiu del Museu d'Història de Barcelona. 

Publicado en La Vanguardia el  15/4/2012

El gran Casino de la Rabassada

Casino rabassada cat

View more documents from esterballart.