Les obres de construcció del tren d'alta
velocitat a la zona de la Sagrera, a Barcelona, han posat al descobert
setze jaciments arqueològics de diverses èpoques, i alguns són
sorprenents: un enterrament del neolític d'almenys 127 persones o la
troballa d'una vil·la romana a la zona de la futura estació de la
Sagrera. Se n'ha conservat un mosaic del segle quart, d'almenys 30
metres quadrats, que està restaurant el Servei d'Arqueologia de
Barcelona.
Les obres de l'AVE a la Sagrera han comportat un enorme
moviment de terres i han convertit aquest àmbit de cinc quilòmetres de
llarg en el jaciment arqueològic més gran de la història de Barcelona.
En 16 excavacions fetes fins ara, han aparegut enterraments,
des del neolític (amb la troballa de més de 127 cossos) al segle XVII,
torres i canalitzacions medievals, ponts i edificis dels segles XVIII i
XIX. L'estiu passat, a sota del Pont del Treball Digne s'hi va trobar una vil·la romana.
Es va decidir no preservar el conjunt, situat on ha de passar un vial
de l'estació de tren. Però el Servei d'Arqueologia de Barcelona va
dirigir l'extracció dels fragments d'un mosaic romà, ara en procés de
restauració.
Montserrat Pugès, responsable de restauració del Servei d'Arqueologia de Barcelona, explica que "han netejat tots els fragments petits" i que han "pogut identificar moltes tessel·les, n'hem comptat més de 10.000, i molts conjunts petits que un cop també estiguin nets ens ajudaran a completar tota la peça del mosaic".
Es van trobar deu peces grans i 59 fragments de diverses mides. Peces d'un trencaclosques que un cop ordenades permetran visualitzar el mosaic originari del segle IV, fet de marbre blanc, pissarra grisa i ceràmica de diversos tons: del carbassa al negre de la ceràmica recuita.
Pugès recorda que "anys després d'abandonar-se la vil·la, es converteix en camps, i les arades del treball de la terra el van destruint. Perquè el que ens arriba a nosaltres són unes llenques, algunes bastant grosses, 5 metres la més llarga i d'altres de més petites."
El mosaic té figures geomètriques amb sanefes perimetrals. L'espai central el defineixen cercles i quadrats que es combinen. I dins els quadrats i cercles hi ha motius de trenes, nusos, i flors. Fins ara s'ha actuat sobre uns 30 metres quadrats del mosaic que es van poder treure a la llum. La resta està enterrada sota un talús que es preveu que es podrà desmuntar d'aquí a un mes, i que podria aportar noves troballes interessants. Podria haver la sorpresa de trobar figures humanes o animals corresponents al centre de la composició, i fins i tot la representació dels propietaris de la vil·la.
La responsable de restauració assegura que "la part més rica del jaciment arqueològic que s'ha anat recuperant correspon a una gran vil·la suburbana del segle IV, que estava envoltada de grans extensions de terres de conreu. Com altres finques de característiques semblants, tindria una part agrícola i una part domèstica, clarament marcades i diferenciades."
Un cop restaurada en la seva totalitat, el mosaic podria exhibir-se a l'interior de la futura estació de la Sagrera.
A hores d'ara, els diversos equips d'arqueòlegs continuen treballant en l'inventari i classificació de les desenes de capses amb materials procedents de les excavacions, que es conservaran a l'arxiu del Museu d'Història de Barcelona.
Montserrat Pugès, responsable de restauració del Servei d'Arqueologia de Barcelona, explica que "han netejat tots els fragments petits" i que han "pogut identificar moltes tessel·les, n'hem comptat més de 10.000, i molts conjunts petits que un cop també estiguin nets ens ajudaran a completar tota la peça del mosaic".
Es van trobar deu peces grans i 59 fragments de diverses mides. Peces d'un trencaclosques que un cop ordenades permetran visualitzar el mosaic originari del segle IV, fet de marbre blanc, pissarra grisa i ceràmica de diversos tons: del carbassa al negre de la ceràmica recuita.
Pugès recorda que "anys després d'abandonar-se la vil·la, es converteix en camps, i les arades del treball de la terra el van destruint. Perquè el que ens arriba a nosaltres són unes llenques, algunes bastant grosses, 5 metres la més llarga i d'altres de més petites."
El mosaic té figures geomètriques amb sanefes perimetrals. L'espai central el defineixen cercles i quadrats que es combinen. I dins els quadrats i cercles hi ha motius de trenes, nusos, i flors. Fins ara s'ha actuat sobre uns 30 metres quadrats del mosaic que es van poder treure a la llum. La resta està enterrada sota un talús que es preveu que es podrà desmuntar d'aquí a un mes, i que podria aportar noves troballes interessants. Podria haver la sorpresa de trobar figures humanes o animals corresponents al centre de la composició, i fins i tot la representació dels propietaris de la vil·la.
La responsable de restauració assegura que "la part més rica del jaciment arqueològic que s'ha anat recuperant correspon a una gran vil·la suburbana del segle IV, que estava envoltada de grans extensions de terres de conreu. Com altres finques de característiques semblants, tindria una part agrícola i una part domèstica, clarament marcades i diferenciades."
Un cop restaurada en la seva totalitat, el mosaic podria exhibir-se a l'interior de la futura estació de la Sagrera.
A hores d'ara, els diversos equips d'arqueòlegs continuen treballant en l'inventari i classificació de les desenes de capses amb materials procedents de les excavacions, que es conservaran a l'arxiu del Museu d'Història de Barcelona.
Publicado en La Vanguardia el 15/4/2012
